2 γάλλος, -ου, ὁ
• Alolema(s): frec. c. mayúsc., plu. γάλλαι Lyr.Adesp.112.1 (= Call.Fr.761)
• Morfología: [lesb. ac. plu. γάλλοις Sokolowski 3.124.11 (Ereso II a.C.)]


1 galo, sacerdote de Cibele Γάλλαι μητρὸς ὀρείης φιλόθυρσοι δρομάδες Lyr.Adesp.l.c., ref. a alguna práctica ritual del culto a la diosa madre Sokolowski l.c., SIG 763.2 (Cízico I a.C.), γ. βασιλικός Bull.Epigr.1970.376 (Macedonia III/II a.C.), definido como castrado οἱ δ' ἀπόκοποι Γάλλοι Str.13.4.14, Γ. ὁ χαιτάεις, ὁ νεήτομος AP 6.234 (Eryc.), sobre su culpa y castigo ritual, Plu.2.1127c, su furor, Arr.Epict.2.20.17, sobre su aspecto y vestimenta mujeril γυναῖκες Γάλλων ἐπιθυμέουσι καὶ γυναιξὶ Γάλλοι ἐπιμαίνονται Luc.Syr.D.22, cf. AP 6.237 (Antist.), sobre su comportamiento cobarde AP 6.220 (Diosc.), irón. en una acto de valentía, Simon.158.2D.

2 p. ext., gener. eunuco, castrado ἐκ μὲν γὰρ ἀνδρῶν γάλλοι γίνονται, ἐκ δὲ γάλλων ἄνδρες οὐ γίνονται D.L.4.43, cf. Ps.Callisth.1.12B, PGnom.244 (II d.C.), en sent. peyor., de gente cuya naturaleza es pura ficción θεατρικοὶ ... σοφισταὶ καὶ ... γάλλοι καὶ ἀπόκοποι Artem.2.69, cf. 4.37, denostados entre los judíos γάλλους ἐκτρέπεσθαι I.AI 4.290, cf. Hsch.
• Etimología: Prob. prést. del frig.